Divendrinalla

Novel·la catalana

Art a les cobertes

Caperucita al desnudo, Catherine Orenstein

Ares y Mares

ISBN.84-8432-467-2

La Caputxeta al llit amb el llop disfressat, Gustave Doré

Divendrinalla

Novel·la catalana.

Cançó en un llibre

Se sent de fons la versió de la Sílvia Pérez de la cançó Menuda de Serrat, la mare la mira i canta també: "pensa en mi, menuda, pensa en mi", i la nena somriu complaguda, "deixa'm venir amb tu, deixa'm venir..., deixa'm anar on vas menuda, deixa-m'hi anar", li canta tota feta sentiment i sempre amb la por que un dia la Mar marxi sola. Se l'estima tant que dubta si podria seguir respirant sense ella.

Bruno, si no existís, l'hauríem d'inventar, Elisabet Pedrosa

Mira'm, Contes de vides especials

Cossetània Edicions

Divendrinalla

Novel·la catalana.
Un dels millors escriptors en català.

Traduïda al castellà el 1970.

Si, no, si...

... no, si, no, si...

Qué fàcil era prendre decisions!

ULLS

Eyes in the Heat, 1946 Jackson Pollock

Desconeix amb perill el món qui no ha comprés que tot allò que fem està escrupolosament vigilat. Només cal fixar-s’hi una mica pera donar-se que un gos, un ocell, un insecte, o qualsevol altre ésser que considerem insignificant, deambula sospitosament a l’entorn nostre, siga quina siga l’activitat que ens ocupe. No són més que lacais en plena feina. De qui?... Estic investigant-ho; com estic també reunint proves per demostrar empíricament una hipòtesi que no fa poc vaig enunciar: “Tot allò que sota una forma circular pobla l’univers dels humans, ja es tracte d’un punt tipogràfic, una oliva, un rellotge, una pilota, un meló, una roda, un pou, l’entrada d’una caverna, la Lluna o qualsevol astre immens, cada un d’aquests exemples, com infinitament més que ara no cal enumerar, forma part d’un grandiós exèrcit d’ulls camuflats que controla, amb un silenci d’aparença innòcua tots els nostres actes.”

Del llibre Espiral, 1998 Manuel Baixauli

Divendrinalla

Novel·la nordamericana contemporània

Divendrinalla

Novel·la catalana

TAÜT

Foto d'Anne Geddes

.

Nàixer significa penetrar en la caixa. No la detectem, perquè encara és desmesurada i ha d'anar reduïnt-se, aproximant-se, potser a poc a poc, potser de sobte. I perquè és transparent. Podem intuïr-la, però no la veurem mai: sols es fa visible per als altres quan s'ha ajustat a la forma exacta del noste cos, ja faltat d'alè, immòbil cadàver.

Del llibre Espiral, de Manuel Baixauli