Aquesta és la meva col·laboració en el 61è joc literari del Jesús M. Tibau, un text breu sense cap i ni cap m.C... de badocs!
Drets davant l’aparador, els ulls esbatanats, escrutant-nos. Potser es pensen que a nosaltres ens agraden aquests parracs, aquestes cares, que ens han posat. Apa, que la perruquera… ha quedat descansada, la perruquera!!! La pobre Neus porta unes punxes taronges on no passa el raspall, a l’Alba, la trossa blava la fa gran, vella… jo els pèls de color verd, la boca de bat a bat.
Qualsevol pot pensar:
- Colla de babaues aquestes dones!
En què pensava la poca-solta de la dependenta que ha arranjat l’aparador???
En què pensava la poca-solta de la dependenta que ha arranjat l’aparador???
I nosaltres encara! Només ens han tallat els braços. Que a la pobre Maria i a la Roser, fixa't...decapitades!!
ResponEliminaMés val que calli...que encara acabarem igual que elles:-(
a "lirones" hi ha una i, quina ràbia em faig !!!!
ResponEliminaOstres tens raó!! he copiat una versió que encara no estava del tot a punt.
ResponEliminaRectifico.
a mi també me'n has fet de ràbia
:-{}
Els maniquís són horrorosos, com la roba. Un petó, Núria.
ResponEliminaMoltes gràcies per participar, Núria
ResponEliminaT'ha quedat de conya!, et felicito.
ResponElimina