15 d’octubre 2008

293. Plaers compatibles /Compatible pleasures VI

Per força! Un encostipat m'ha atrapat!
Willy-nilly! I've a cold!

5 comentaris:

  1. Dona, que un refredat no és un plaer! Un petó, Núria. Jo no me'l trec de sobre.

    ResponElimina
  2. Se dice que los placeres llevan implicita su parte de sufrimiento, ¿no?

    ¿Fam? En gallego decimos "fame". Iba a hacer un chiste muy malo, pero el hambre es cosa demasiado seria.

    Cuidate, Núria, que viene el invierno, y es muy largo y hay mucho tiempo para estos placeres... Besos.

    ResponElimina
  3. Esta sí que es buena, seguro que ya te habrás dado cuenta, pero la Marina de antes soy yo. ¡Es que no se puede jugar impunemente con las identidades!

    Pues más besos míos, que al menos soy consecuente en mis afectos.

    ResponElimina
  4. Jordi
    Els plaers son la lectura i el tè, la resta és per força...

    Marina
    Un placer tenerte por aqui, sí , el hambre es cosa muy seria, aunque la del protagonista fuese buscada, demasiado largo el invierno...

    Wara
    Los alter ego se te revolucionan, cuidado!
    El mio, de vez en cuando, tambien se escapa.

    ResponElimina
  5. Que et milloris! Pren coses calentetes... i els mocadors ja veig que no te'n falten! I bons llibres tampoc!

    ResponElimina