JAN VERMEER*
Un sol fred comença a il·luminar les façanes cremoses de la ciutat, l'aire encara no ha espolsat la son i el silenci regna arreu. S'endevina una silueta que camina, burgés entre burgesos, fa cap als negocis del dia o potser se'n va a prendre una tassa de xocolata preparada per una criada qualsevol, atenta i muda, de gestos lents, precisos, somorts. El groc de les parets comença a fer-se més viu, però les finestres romanen tancades. Hi ha pau i discreció. El burgés abrigat de negre, alenteix en veure al davant una noia jove que sembla esperar-lo a la porta d'una botiga. Va vestida de blanc i de blau, i una còfia blava dissimula també els seus cabells. A cada orella du una petita perla de color de llet. Té un aire modest, quasi absent, i fins i tot quan avança podria semblar que perdura en la immobilitat. Xiuxiueja unes paraules inaudibles, tot acostant-se al burgés, i aquest es desploma lentament per l'empedrat humit.
Es desvetlla més tard, en un llit de llençols d'un blanc trencat, coberts per una flassada espessa amb motius florals carmí i blau d'ultramar. Si no tingués els ulls oberts diríem que dorm, o que acaba de morir, beneït i perdonat. Prop seu, un altre home pareix vigilar-lo tot i que la seva mirada, de fet, es perd en l'infinit, per la finestra de vidres pàl·lids, Porta una capa ampla, bruna i negra i sembla murmurar, ell també. Als llavis du el rastre d'un somriure ara apagat.
Xocolata desfeta Exercicis d'espill
Joan-Lluís Lluís
La Magrana
*És possible fer un pastitx literari d'obres no literàries, en aquest cas, pictòriques? En Joan-Lluís Lluís ho ha intentat i espera haver aconseguit entendre i reproduir una mica l'esperit i l'ambient d'aquest pintor, i transportar-ho per escrit.
