Divendrinalla

Novel·la britànica

Col·laboració en el 136è Joc literari del Jesús M. Tibau

Si avui és dimecres, 25 de novembre, això no és una divendrinalla, és mitja dimecrinalla*.

.

L'altre mitja l'heu trobat al 136è joc literari del Jesús, aquesta és la segona pista, heu d'endevinar quin és títol i qui és l'autor del llibre que us proposem.

Com sempre és un plaer col·laborar amb el Jesús, tot i que em sembla que aquesta vegada no em deixarà jugar, o sigui que aquest mes tindré menys números per guanyar aquest munt de llibres, entre els quals no hi ha el que us proposem.

Si us plau, si sabeu la resposta, seguiu les instruccions del blog del Jesús.

Molta sort per a tothom!!

.

*Gràcies al McAbeu pel suggeriment.

Al voral del camí,

una vella figuera reneix entre les pedres.

Divendrinalla

Clàssic de la literatura russa

Art a les cobertes

Despietat país de ls meravelles i la Fi del Món

Haruki Murakami

Misteri i melangia d'un carrer, 1914

Giorgio di Chirico

Divendrinalla

Novel·la catalana

Tardor

.............................Espirals de fulles

.............................grogues

.............................vemelles,

.............................lluents.

.

.............................Giren perdudes

.............................encalçant-se

.............................abraçant-se,

.............................lliscant

.............................pel pendent.

.

Participació al 133è Joc Literari del Jesús

Bons consells

Ja ho sabeu, res de llegir a la dutxa ni sota la pluja.

Divendrinalla

Literatura nordamericana

Publicitat de llibres

Llibreries Gandhi

Hotel Problemski

Hi ha primeres pàgines que són com un cop de puny a la cara.

Hargeisa, 1984

"Haz como si yo no estuviera aquí", le dije al niño que estaba muriéndose de hambre y al que yo intentaba fotografiar.
Estaba nervioso, ojalá me hubiese tomado una pastilla que acabara con el temblor de manos. De algún modo sentía que esa iba a ser mi foto. La foto. Aquella que me catapultaría a la fama, que aumentaría mi valor en el mercado, que me permitiria decirle al jefazo de Reuters que me llamase en otro momento. Un fotógrafo siente esas cosas. El célebre Henri Cartier-Bresson lo sintió al inmortalizar a aquel jovencito con dos botellas de vino en la parisina rue Mouffetard; Elliot Erwitt lo sintió al ver a aquel negro sacando la lengua delante de su cámara; Alfred Stieglitz lo sintió cuando aquella bonita muchacha se abotonó el abrigo en el momento oportuno y Edward Steichen le había hecho cientos de fotos a Greta Garbo, sin embargo, lo sintió al enfocar el objetivo: éste será el único, el auténtico, el perfecto y definitivo retrato de la diosa. Lo mimo sentía yo con aquel niño famélico en mi visor. Una dicha absoluta.

Dimitri Verhuslt

Traducció de Marta Arguilé

Lengua de Trapo