Aquesta és la meva aportació al 47è joc literari del Jesús M. Tibau DEVOCIÓ
El senyor Humbert, el practicant, feia 25 anys que havia arribat al poble de C. Les senyores maries estaven encantades amb ell.
-És tant amable! I la paciència que té amb les nenes! –deia una.
-Un sant baró, devot com no n’hi ha d’altre! –reblava la segona.
El divendres abans de Divendres Sant. Aquest dia el té marcat al calendari amb un gran cercle roig.
La senyora Lola, la veïna del número 22 del carrer de l’Església és l’encarregada de tenir cura de la capelleta de la marededéu dels Dolors des de fa més de 40 anys. Quan era jove, un parell de dies abans de la festa, s’enfilava a una escala, obria la capelleta i la netejava amb molta cura. Fa 25 anys que de la feina se’n ocupa alguna de les seves nétes. Al poble els hi diuen les lolites .
Des que és al poble, el senyor Humbert no s’ha perdut cap any la cerimònia, fins hi tot ajuda aguantant l’escala.
Si està de sort, i la Setmana Santa cau alta, la primavera ja es fa notar en la tebior de l’aire, les lolites s’enfilen prest amunt, lleugeres, la brisa de mitja tarda fa voleiar les faldilles ....
Lolita, llum de la meva vida, foc de les meves entranyes.
2 comentaris:
Moltes gràcies per la teva participació, un cop més, i a nimo a tothom a que també participi i aprofiti aquests dies per a escriure un petit text basat en aquesta imatge.
m'agrada el relat, aixì de senzill.
Publica un comentari a l'entrada