10 de maig 2010


Tot el que comença ve un dia que s'acaba.

23 d’abril 2010

Divendrinalla

Especial Sant Jordi

21 d’abril 2010

Xocolata desfeta


JAN VERMEER*

Un sol fred comença a il·luminar les façanes cremoses de la ciutat, l'aire encara no ha espolsat la son i el silenci regna arreu. S'endevina una silueta que camina, burgés entre burgesos, fa cap als negocis del dia o potser se'n va a prendre una tassa de xocolata preparada per una criada qualsevol, atenta i muda, de gestos lents, precisos, somorts. El groc de les parets comença a fer-se més viu, però les finestres romanen tancades. Hi ha pau i discreció. El burgés abrigat de negre, alenteix en veure al davant una noia jove que sembla esperar-lo a la porta d'una botiga. Va vestida de blanc i de blau, i una còfia blava dissimula també els seus cabells. A cada orella du una petita perla de color de llet. Té un aire modest, quasi absent, i fins i tot quan avança podria semblar que perdura en la immobilitat. Xiuxiueja unes paraules inaudibles, tot acostant-se al burgés, i aquest es desploma lentament per l'empedrat humit.

Es desvetlla més tard, en un llit de llençols d'un blanc trencat, coberts per una flassada espessa amb motius florals carmí i blau d'ultramar. Si no tingués els ulls oberts diríem que dorm, o que acaba de morir, beneït i perdonat. Prop seu, un altre home pareix vigilar-lo tot i que la seva mirada, de fet, es perd en l'infinit, per la finestra de vidres pàl·lids, Porta una capa ampla, bruna i negra i sembla murmurar, ell també. Als llavis du el rastre d'un somriure ara apagat.

Xocolata desfeta  Exercicis d'espill
Joan-Lluís Lluís
La Magrana
*És possible fer un pastitx literari d'obres no literàries, en aquest cas, pictòriques? En Joan-Lluís Lluís ho ha intentat i espera haver aconseguit entendre i reproduir una mica l'esperit i l'ambient d'aquest pintor, i transportar-ho per escrit.

16 d’abril 2010

Divendrinalla


Novel·la catalana

14 d’abril 2010

Xocolata desfeta

MONOVOCALISME*

Anava a Barna, a calar amarga saba calda can Patraxal. Las, al basar amb paracalamarsa fats malvats s'han palplantat. La bàrbara, maca, malcarada, s'atansava: anava a carnaval amb llarga mata dansant, amb arracada a l'ala nasal... Arravatada, va llançar: "Ah! Cassà... Cassà..." M'assaltà amb la navalla nacrada abans amagada; l'alçà, la clavà a ma panxa.
     Tard, aclaparat, sagnava al matalàs; arran, l'avatar armat (anava amb llança, amb alabarda, tapat amb casc) clamà: "Xalava, la xavala,a l'atacar?"


Xocolata desfeta  Exercicis d'espill
Joan-Lluís Lluís
La Magrana
* El monovocalisme és una variant del lipograma, consisteix a utilitzar una sola vocal en un text en concret.

09 d’abril 2010

Divendrinalla

Novel·la catalana

07 d’abril 2010

Xocolata desfeta


ENRIC CASASSES

Mandrós faig cap a petrixol
a comprar kif a la bestreta
però la mort com qui no ho vol
riu en clavar-me la banyeta

Joan-LluísLluís
La Magrana

05 d’abril 2010

Concurs de Fotos y Literatura

Ja pots votar per la meva foto al concurs de Fotos y Literatura, només per votar,  participaràs en el sorteig d'un lot de llibres valorat en 333€.
 Sort!

31 de març 2010

Bibliografia


John Steinbeck: Tendre dijous
Maria Antònia Martí Escayol: El plaer de la xocolata
Josep Pla: El carrer estret
Jean-Joseph Serra: Sense anar més lluny
Xavier Míngues: ...Que la punta d'un paraigua
Louis Tracy: Número disset
Joseph Kessel: Bella de dia
Jordi de Manuel: Cabells porpres
Denis Diderot: Les joies indiscretes
Nikolai Gogol: El nas
Stephen King: Ràbia
Brigitte Bardot: Un crit en el silenci
Michel Jacob: Saber caçar
Ruydard Kipling: El llibre de la selva
Agatha Christie: S'anuncia un assassinat
Marià Vayreda: La punyalada
William Faulkner: Mentre agonitzo
Francesc Parcerisas: Dos dies més al sud
Carolina Anderson: Miracle al clínic
Bruno Bettelheim: Sobreviure
Arthur Koestler: El iogui i el comissari
Sant Tomàs d'Aquino: Primera pregunta disputada sobre la veritat
Monika Zgustovà: La dona dels cent somriures
Xocolata desfeta  Exercicis d'espill
Joan-Lluís Lluís

26 de març 2010

Divendrinalla

Novel·la nordamericana

24 de març 2010

Relat

Com cada primer dijous de mes, anava a prendre una xocolata desfeta al carrer Petritxol. Però no vaig poder anar més lluny de la botiga de paraigües del número disset, ja que una noia em va aturar, amb l'aire malhumorat. Era força bonica, duia els cabells llargs  i negres i una arracada al nariu esquerre. Va cridar: "Jo també sóc de Cassà de la Selva" i, sense deixar-me temps per contestar, va treure un ganivet de la seva bossa i va clavar-me'l a la panxa.
   Em vaig despertar dos dies més tard, a l'hospital. Prop meu, un policia d'uniforme semblava vigilar-me. La seva primera pregunta va ser: "Somreia, mentre us apunyalava?"
Joan-LluísLluís
La Magrana

23 de març 2010

Els dimecres, xocolata desfeta


ECOTAXA, FESTA, DOL
Xecs i ciris de pell
Jo, l'Il·lús Àsil Nu
Mar Galana
238 pàgines
ISBN: 978-84-8264-031-0

Llegeixo que recomanen sense embuts ni pudor la lectura de Xocolata desfeta (Exercicis d'espill) als amants dels jocs de paraules, als lletraferits i als parlants a peu d'obra que gaudeixen, custodien i conreen el català. Jo, amant dels jocs de paraules, lletraferida  i parlant a peu d'obra que gaudeixo i conreo el català, també us el recomano. Sense embuts, sense pudor.
A partir de demà, els dimecres, Xocolata desfeta.
Bon profit!

22 de març 2010

Plaers compatibles


PLACERES COMPATIBLES


Amb aquesta foto participo al concurs de fotografia i literatura que organitzen a Libros y Literatura.es

21 de març 2010

Fotografía i literatura

Al blog “Libros y Literatura” organitzen un concurs de fotografía de temática literària, ofereixen un  premi consistent en diferents lots de llibres per un valor de 1.200€. A més, només pel fet de votar per la  fotografía que prefereixis entraràs automàticament en el sorteig d' un lot de llibres. Si vols saber més detalls i participar entra aquí:



19 de març 2010

Divendrinalla



Novel·la catalana

16 de març 2010

Imatge i fragment


Amparo está inmóvil, con los brazos a la altura de la cabeza, petrificada por el pánico, cerrando los ojos en una contracción de todas sus facciones, abriéndolos de vez en cuando para mirar hacia abajo y ver que la tortura no ha acabado, que el horror sigue fluyendo a su alrededor. En realidad, lo que la rodea, a la altura de sus caderas, no es más que una profusión, una abundancia tal vez excesiva, un oleaje de lomos curvos y ondulantes, en los que se marcan unas vértebras. Pero las aguas, en su avance, las aguas pardo-grisáceas, se abren y rodean a la aterrorizada mujer sin apenas tocarla.
Fin, David Monteagudo
Acantilado
Pàg. 290

12 de març 2010

Divendrinalla



Novel·la nordamericana.

10 de març 2010


Un llibre és capaç de tratocar l'ordre de les coses dins el cap d'una persona, cal, però, que  hi hagi alguna cosa dins el cap abans de començar  la lectura.
.
Rien de tout, oú la conséquence,
Solange Marriot (Editions du Midi, Paris)

05 de març 2010

Divendrinalla

Literatura alemanya.

02 de març 2010

Barcelona, 2 de març de 1974, 9:40 del mati.








"És projectant-nos en el futur,
sentint el pes del present,
on radica la nostra raó d'ésser..."

Salvador Puig Antich
La Model de Barcelona, desembre de 1973,
fragment d'una carta escrita per a la seva germana Marçona

01 de març 2010

Compra compulsiva

Sobrecoberta
Coberta

Sé que algun dia o altre em compraré un e-reader, espero, però, que mai deixin de fer llibres en paper, una coberta i una sobrecoberta tan boniques com les d'aquest llibre no les tindrà  el llibre electrònic.
Vacío perfecto, d'Stanislaw Lem
Impedimenta

26 de febrer 2010

Divendrinalla

Literatura catalana

19 de febrer 2010

Divendrinalla

Literatura catalana.

17 de febrer 2010

Paraula proposada: Jardí

L'esclat de la primavera
Ahir
Petulant, altiva sobre la llarguíssima tija se sap formosa i bella.
- “Demà quan m’obri, elles, les margarides, clavellines, violetes, dàlies; totes m’envejaran.”
Avui
L’Ignasi està trist, s’ha gastat els estalvis de cinc setmanes, quina temptació les boniques  bales blaves! Ara, de la mà de l’àvia, camina capcot cap a l’escola-bressol; el seu primer santjordi junts i no li podrà regalar la rosa a l’Anna. De sobte sent una dolça flaire, alça els ulls i la veu: una roja poncella retallada sobre el cel blau. Tzaaaaaaaàs!

Al jardí, protegides darrera la tanca, cap flor se’n recorda de la rosa.