27 de novembre 2009

Divendrinalla

Novel·la britànica

25 de novembre 2009

Col·laboració en el 136è Joc literari del Jesús M. Tibau


Si avui és dimecres, 25 de novembre, això no és una divendrinalla, és mitja dimecrinalla*.
.
L'altre mitja l'heu trobat al 136è joc literari del Jesús, aquesta és la segona pista, heu d'endevinar quin és títol i qui és l'autor del llibre que us proposem.
Com sempre és un plaer col·laborar amb el Jesús, tot i que em sembla que aquesta vegada no em deixarà jugar, o sigui que aquest mes tindré menys números per guanyar aquest munt de llibres, entre els quals no hi ha el que us proposem.
Si us plau, si sabeu la resposta, seguiu les instruccions del blog del Jesús.
Molta sort per a tothom!!
.
*Gràcies al McAbeu pel suggeriment.

23 de novembre 2009

Al voral del camí,
una vella figuera reneix entre les pedres.

20 de novembre 2009

Divendrinalla

Clàssic de la literatura russa

17 de novembre 2009

Art a les cobertes

Despietat país de ls meravelles i la Fi del Món
Haruki Murakami
Misteri i melangia d'un carrer, 1914
Giorgio di Chirico

13 de novembre 2009

Divendrinalla


Novel·la catalana

12 de novembre 2009

Tardor


.............................Espirals de fulles
.............................grogues
.............................vemelles,
.............................lluents.
.
.............................Giren perdudes
.............................encalçant-se
.............................abraçant-se,
.............................lliscant
.............................pel pendent.
.

11 de novembre 2009

Bons consells


Ja ho sabeu, res de llegir a la dutxa ni sota la pluja.

06 de novembre 2009

Divendrinalla

Literatura nordamericana

02 de novembre 2009

Hotel Problemski

Hi ha primeres pàgines que són com un cop de puny a la cara.
Hargeisa, 1984

"Haz como si yo no estuviera aquí", le dije al niño que estaba muriéndose de hambre y al que yo intentaba fotografiar.
Estaba nervioso, ojalá me hubiese tomado una pastilla que acabara con el temblor de manos. De algún modo sentía que esa iba a ser mi foto. La foto. Aquella que me catapultaría a la fama, que aumentaría mi valor en el mercado, que me permitiria decirle al jefazo de Reuters que me llamase en otro momento. Un fotógrafo siente esas cosas. El célebre Henri Cartier-Bresson lo sintió al inmortalizar a aquel jovencito con dos botellas de vino en la parisina rue Mouffetard; Elliot Erwitt lo sintió al ver a aquel negro sacando la lengua delante de su cámara; Alfred Stieglitz lo sintió cuando aquella bonita muchacha se abotonó el abrigo en el momento oportuno y Edward Steichen le había hecho cientos de fotos a Greta Garbo, sin embargo, lo sintió al enfocar el objetivo: éste será el único, el auténtico, el perfecto y definitivo retrato de la diosa. Lo mimo sentía yo con aquel niño famélico en mi visor. Una dicha absoluta.

Dimitri Verhuslt
Traducció de Marta Arguilé
Lengua de Trapo