Eyes in the Heat, 1946 Jackson Pollock
Desconeix amb perill el món qui no ha comprés que tot allò que fem està escrupolosament vigilat. Només cal fixar-s’hi una mica pera donar-se que un gos, un ocell, un insecte, o qualsevol altre ésser que considerem insignificant, deambula sospitosament a l’entorn nostre, siga quina siga l’activitat que ens ocupe. No són més que lacais en plena feina. De qui?... Estic investigant-ho; com estic també reunint proves per demostrar empíricament una hipòtesi que no fa poc vaig enunciar: “Tot allò que sota una forma circular pobla l’univers dels humans, ja es tracte d’un punt tipogràfic, una oliva, un rellotge, una pilota, un meló, una roda, un pou, l’entrada d’una caverna, la Lluna o qualsevol astre immens, cada un d’aquests exemples, com infinitament més que ara no cal enumerar, forma part d’un grandiós exèrcit d’ulls camuflats que controla, amb un silenci d’aparença innòcua tots els nostres actes.”
Desconeix amb perill el món qui no ha comprés que tot allò que fem està escrupolosament vigilat. Només cal fixar-s’hi una mica pera donar-se que un gos, un ocell, un insecte, o qualsevol altre ésser que considerem insignificant, deambula sospitosament a l’entorn nostre, siga quina siga l’activitat que ens ocupe. No són més que lacais en plena feina. De qui?... Estic investigant-ho; com estic també reunint proves per demostrar empíricament una hipòtesi que no fa poc vaig enunciar: “Tot allò que sota una forma circular pobla l’univers dels humans, ja es tracte d’un punt tipogràfic, una oliva, un rellotge, una pilota, un meló, una roda, un pou, l’entrada d’una caverna, la Lluna o qualsevol astre immens, cada un d’aquests exemples, com infinitament més que ara no cal enumerar, forma part d’un grandiós exèrcit d’ulls camuflats que controla, amb un silenci d’aparença innòcua tots els nostres actes.”
Del llibre Espiral, 1998 Manuel Baixauli
2 comentaris:
M'encanta aquest pintor. Ha estat obrir el teu bloc i dir... Un Pollock!!! És quasi impossible confondre'l. Aquest estiu he estat a Londres i he vist algun dels seus quatres. Impressionants!!! Tinc com a mínim un post amb dos quadres seus. Un petó, Núria.
Quina sort!!!
Publica un comentari a l'entrada