Se sent de fons la versió de la Sílvia Pérez de la cançó Menuda de Serrat, la mare la mira i canta també: "pensa en mi, menuda, pensa en mi", i la nena somriu complaguda, "deixa'm venir amb tu, deixa'm venir..., deixa'm anar on vas menuda, deixa-m'hi anar", li canta tota feta sentiment i sempre amb la por que un dia la Mar marxi sola. Se l'estima tant que dubta si podria seguir respirant sense ella.
Bruno, si no existís, l'hauríem d'inventar, Elisabet Pedrosa
Mira'm, Contes de vides especials
Cossetània Edicions
2 comentaris:
Sona molt bé. M'encanta!
El llibre també t'agradaria.
Fa dies que no engego la tele al matí :(
Publica un comentari a l'entrada