L'esclat de la primavera
Petulant, altiva sobre la llarguíssima tija se sap formosa i bella.
- “Demà quan m’obri, elles, les margarides, clavellines, violetes, dàlies; totes m’envejaran.”
Avui
L’Ignasi està trist, s’ha gastat els estalvis de cinc setmanes, quina temptació les boniques bales blaves! Ara, de la mà de l’àvia, camina capcot cap a l’escola-bressol; el seu primer santjordi junts i no li podrà regalar la rosa a l’Anna. De sobte sent una dolça flaire, alça els ulls i la veu: una roja poncella retallada sobre el cel blau. Tzaaaaaaaàs!
