Feia molts anys que ningú el tocava, per això aquest matí quan ha sentit una mà que li pinçava el llom s’ha espantat. Al cap d’uns segons un ditets li resseguien les línies, poc a poc, maldestres. S’ha emocionat com la primera vegada, feia tant de temps que esperava tornar a sentir aquest pessigolleig.
La veu de la nena va mormolant fluixet les paraules :
...quines orelles més gro ses tens, àvia.
De sobte, el dit es para i la veu calla. Uns segons desprès: - S n
.... pe
....me jar- e
.... mil or...
Decebuda, la nena torna el llibre al prestatge.
-No s’hi val, hi falten lletres!!
El vell conte de la Caputxeta, entaforat un altre cop entre La volta al món en 80 dies i Lord Jim, plora silenciosament lletres de tinta esvaïda, n’ha plorat tantes!!