Imatge i fragment

Amparo está inmóvil, con los brazos a la altura de la cabeza, petrificada por el pánico, cerrando los ojos en una contracción de todas sus facciones, abriéndolos de vez en cuando para mirar hacia abajo y ver que la tortura no ha acabado, que el horror sigue fluyendo a su alrededor. En realidad, lo que la rodea, a la altura de sus caderas, no es más que una profusión, una abundancia tal vez excesiva, un oleaje de lomos curvos y ondulantes, en los que se marcan unas vértebras. Pero las aguas, en su avance, las aguas pardo-grisáceas, se abren y rodean a la aterrorizada mujer sin apenas tocarla.

Fin, David Monteagudo

Acantilado

Pàg. 290

Un llibre és capaç de tratocar l'ordre de les coses dins el cap d'una persona, cal, però, que  hi hagi alguna cosa dins el cap abans de començar  la lectura.
.

Rien de tout, oú la conséquence,
Solange Marriot (Editions du Midi, Paris)

Vacio perfecto, Stanislaw Lem

Hotel Problemski

Hi ha primeres pàgines que són com un cop de puny a la cara.

Hargeisa, 1984

"Haz como si yo no estuviera aquí", le dije al niño que estaba muriéndose de hambre y al que yo intentaba fotografiar.
Estaba nervioso, ojalá me hubiese tomado una pastilla que acabara con el temblor de manos. De algún modo sentía que esa iba a ser mi foto. La foto. Aquella que me catapultaría a la fama, que aumentaría mi valor en el mercado, que me permitiria decirle al jefazo de Reuters que me llamase en otro momento. Un fotógrafo siente esas cosas. El célebre Henri Cartier-Bresson lo sintió al inmortalizar a aquel jovencito con dos botellas de vino en la parisina rue Mouffetard; Elliot Erwitt lo sintió al ver a aquel negro sacando la lengua delante de su cámara; Alfred Stieglitz lo sintió cuando aquella bonita muchacha se abotonó el abrigo en el momento oportuno y Edward Steichen le había hecho cientos de fotos a Greta Garbo, sin embargo, lo sintió al enfocar el objetivo: éste será el único, el auténtico, el perfecto y definitivo retrato de la diosa. Lo mimo sentía yo con aquel niño famélico en mi visor. Una dicha absoluta.

Dimitri Verhuslt

Traducció de Marta Arguilé

Lengua de Trapo

Art a les cobertes

Caperucita al desnudo, Catherine Orenstein

Ares y Mares

ISBN.84-8432-467-2

La Caputxeta al llit amb el llop disfressat, Gustave Doré

Cançó en un llibre

Se sent de fons la versió de la Sílvia Pérez de la cançó Menuda de Serrat, la mare la mira i canta també: "pensa en mi, menuda, pensa en mi", i la nena somriu complaguda, "deixa'm venir amb tu, deixa'm venir..., deixa'm anar on vas menuda, deixa-m'hi anar", li canta tota feta sentiment i sempre amb la por que un dia la Mar marxi sola. Se l'estima tant que dubta si podria seguir respirant sense ella.

Bruno, si no existís, l'hauríem d'inventar, Elisabet Pedrosa

Mira'm, Contes de vides especials

Cossetània Edicions

Escopiré sobre les vostres tombes

Els del poble el van penjar perquè era un negre. Sota els pantalons, el seu baix ventre feia encara una prominència ridícula.

Vernon Sullivan

(Boris Vian)

Trad. Àlvar Valls

Murakami

La realitat pot no ser veritat i la veritat pot no ser real.

Crónica del pájaro que da cuerda al mundo

364. Vols jugar?

COL·LABORACIÓ AMB EL 100è JOC LITERARI
El blog Tens un racó dalt del món http://jmtibau.blogspot.com/2009/03/100e-joc-literari.html arriba avui al 100è joc literari, i per a celebrar-ho em plau col.laborar amb aquesta imatge i el següent text:
.

"Ignore què serà de mi després d'aquesta cita.

Inicie, ara, un memorial, un inventari raonat, descriptiu, analític, dels moments de la meua vida en què Ell ha ficat cullerada. Assitiré documentat, amb la memòria fresca, a l'encontre; evitaré lapsus, oblits, confusions, malentesos que puguen doldre'm. No sé si hi haurà una altra ocasió, per a aquesta he hagut d'esperar fins als quaranta anys d'edat, que tot just faréel dia de la cita. Avui mateix, cap al migdia, mentre esbrossava el jardí de la urbanització on treballe, Ell m'ha requerit, i ho ha fet a la seua peculiar manera. Falta una setmana, tinc poc temps i una inquietut, una excitació, que fa molt que no sentia."

.

Es tracta del fragment inicial d’un llibre en concret que heu d’endevinar. Per tal de facilitar-vos la feina us regalo aquesta pista:

L' any que va néixer l'autor d'aquesta novel·la, un prestigiós i conegut autor del seu poble guanyava el premi Lletra d'Or amb un assaig inspirat en Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens Vives.

Trobareu les instruccions per a participar en aquest joc a Tens un racó dalt del món http://jmtibau.blogspot.com/2009/03/100e-joc-literari.html Podreu obtenir punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions, i qui encerti més fragments inicials aconseguirà, a més i sense sortejos, un dels llibres de Tibau dedicat.

363. L'informe de Brodeck

La veritat pot tallar les mans i deixar unes clivelles amb les quals ja no es pot viure, i la major part de nosaltres, el que volem és viure. De la manera menys dolorosa possible.

Philippe Claudel

The truth can cut the hands and left some chaps which any more can no longer live, and most of us, we want to live. The least painful way possible.

347. Suite francesa

Sense soroll, amb els llums apagats, els cotxes anaven arribant els uns rere els altres, plens a vessar, carregats a més no poder de maletes i mobles, de cotxes de criatura i gàbies d'ocell, de caixes i paneres de roba, cadascun amb un matalàs fermament lligat al sostre; formaven muntanyes fràgils i semblava que avancessin sense l'ajut del motor, empesos pel seu propi pes al llarg dels carrers en pendent fins a la plaça.

Irene Némirowsky

.

Without noise, with the lights off, the cars kept on arriving ones behind the other ones, brimful, carrying away suitcases and furniture, cars of baby and cages of bird, boxes and baskets of cloth, each with a mattress firmly tied to the ceiling; they formed fragile mountains and it seemed that they advanced without the help of the engine, pushed by its own weight along the streets in slope until the square.

From Suite française, by I. Nemirowsky

337. Paraules / Words

Las gafas eran hemisferios poblados por habitantes minúsculos que se movian por sus cristales como los microbios por el aire.

Pacífico

José A. Garriga Vela

.

The glasses were hemispheres filled by tiny inhabitants who moved around on the glasses like microbes in the air.

306. Vilaniu

Però la llarga corrua de moixigangues, precedida d'un espadat de cinc, començava a desfilar per sota el balcó als eixordadors desconcerts de músiques i gralles.

Narcís Oller

But the long line of masquerades, preceded of a pillar of five, began to parade under the balcony to the bewilderment deafening of music and flageolets.