Cançó en un llibre

Se sent de fons la versió de la Sílvia Pérez de la cançó Menuda de Serrat, la mare la mira i canta també: "pensa en mi, menuda, pensa en mi", i la nena somriu complaguda, "deixa'm venir amb tu, deixa'm venir..., deixa'm anar on vas menuda, deixa-m'hi anar", li canta tota feta sentiment i sempre amb la por que un dia la Mar marxi sola. Se l'estima tant que dubta si podria seguir respirant sense ella.

Bruno, si no existís, l'hauríem d'inventar, Elisabet Pedrosa

Mira'm, Contes de vides especials

Cossetània Edicions

364. Vols jugar?

COL·LABORACIÓ AMB EL 100è JOC LITERARI
El blog Tens un racó dalt del món http://jmtibau.blogspot.com/2009/03/100e-joc-literari.html arriba avui al 100è joc literari, i per a celebrar-ho em plau col.laborar amb aquesta imatge i el següent text:
.

"Ignore què serà de mi després d'aquesta cita.

Inicie, ara, un memorial, un inventari raonat, descriptiu, analític, dels moments de la meua vida en què Ell ha ficat cullerada. Assitiré documentat, amb la memòria fresca, a l'encontre; evitaré lapsus, oblits, confusions, malentesos que puguen doldre'm. No sé si hi haurà una altra ocasió, per a aquesta he hagut d'esperar fins als quaranta anys d'edat, que tot just faréel dia de la cita. Avui mateix, cap al migdia, mentre esbrossava el jardí de la urbanització on treballe, Ell m'ha requerit, i ho ha fet a la seua peculiar manera. Falta una setmana, tinc poc temps i una inquietut, una excitació, que fa molt que no sentia."

.

Es tracta del fragment inicial d’un llibre en concret que heu d’endevinar. Per tal de facilitar-vos la feina us regalo aquesta pista:

L' any que va néixer l'autor d'aquesta novel·la, un prestigiós i conegut autor del seu poble guanyava el premi Lletra d'Or amb un assaig inspirat en Notícia de Catalunya, de Jaume Vicens Vives.

Trobareu les instruccions per a participar en aquest joc a Tens un racó dalt del món http://jmtibau.blogspot.com/2009/03/100e-joc-literari.html Podreu obtenir punts per al sorteig mensual que, en aquest cas, és un lot de llibres de Cossetània Edicions, i qui encerti més fragments inicials aconseguirà, a més i sense sortejos, un dels llibres de Tibau dedicat.

354. L'ombra de l'ombra

Sara Mizer

La literatura i les arts plàstiques: dos camins sense camí, dos àmbits a la recerca d'un lloc que els és negat, dos llenguatges a la recerca del silenci. I dos llenguatges que ho són perquè se saben muts. I ve que sovint un se cerca en l'altre; un cerca en l'altre el mirall; s'hi cerca l'ombra; s'hi cerca ombra; s'hi cerca a ell mateix, que és l'ombra. I ve que potser en l'ombra de l'ombra es retroben: entre l'ombra i el mur (entre l'ombra i la llum).

Víctor Sunyol

Poeta, escriptor.

Barcelona.

353. El lector

Dona posant-se les mitjes, Toulouse-Lautrec

Es va aguantar sobre una cama, contra el genoll va recolzar el taló de l'altra cama, va inclinar-se endavant, va possar-se la mitja enrotllada a la punta del peu, recolzà la punta del peu a la cadira, estirà la mitja amunt del garrot, del genoll i la cuixa, s'inclinà de costat i fermà la mitja a la lligacama.

Bernhard Schlink

Trad. Carmen Gala

347. Suite francesa

Sense soroll, amb els llums apagats, els cotxes anaven arribant els uns rere els altres, plens a vessar, carregats a més no poder de maletes i mobles, de cotxes de criatura i gàbies d'ocell, de caixes i paneres de roba, cadascun amb un matalàs fermament lligat al sostre; formaven muntanyes fràgils i semblava que avancessin sense l'ajut del motor, empesos pel seu propi pes al llarg dels carrers en pendent fins a la plaça.

Irene Némirowsky

.

Without noise, with the lights off, the cars kept on arriving ones behind the other ones, brimful, carrying away suitcases and furniture, cars of baby and cages of bird, boxes and baskets of cloth, each with a mattress firmly tied to the ceiling; they formed fragile mountains and it seemed that they advanced without the help of the engine, pushed by its own weight along the streets in slope until the square.

From Suite française, by I. Nemirowsky

326. Maruxiña

Non coñecín a ninguén mais tenro, doce e fráxil ca Maruxina.

Pequeniña, cuns entes enormes na punta do narís e dúas trenzas de pelo branco asomando por baixo do pano de cabeza, que sempre lle caía sobre a fronte. Pedía polas portyas e cando recibía a esmola, quedaba un anaco coa man estendida, ollando a moeda en silencio e xa, por fin, fitaba ó benefactor e laiábase, moi seria:

.

- Así nunca saímos de pobres. Mota a mota ninguén chega a rico.

.

Maruxina foi vella sempre, de aí que eu recorde queixándose de que "mota a mota", "peseta a peseta" e "peso a peso" ninguén chega a rico.

Nun mesón na rúa Magdalena hai unha foto moi fermosa de Maruxiña.

Nos ollos candorosos véselle moi ben a perpetua queixa.

Xente da Brétema,

Debuxos e textos da Siro

Mai he conegut ningú tan tendre, dolç i fràgil com la Maruxina.

Menudeta, amb unes enormes ulleres a la punta del nas i dues tenes de cabells blancs sortint per sota el mocador del cap, que sempre li queia sobre la cara. Demanava per les cases i quna rebia almoina, restava una estoneta amb la má estesa, mirant en silenci la moneda i, finalment, miraba el benefactor i es queixava, seriosa:

.

-Així mai sortirem de pobres. Mica en mica ningú arriba a ric.

.

La Maruxiña sempre va ser vella, d'aquí que jo la recordi sempre queixant-se que "mica en mica", "peseta a peseta" i "céntim a céntim" ningú arriba a ric.

En una taberna del carrer Magdalena hi ha una foto molt bonica de la Maruxiña.

En els candorosos ulls s'albira clarament la perpetua queixa.

306. Vilaniu

Però la llarga corrua de moixigangues, precedida d'un espadat de cinc, començava a desfilar per sota el balcó als eixordadors desconcerts de músiques i gralles.

Narcís Oller

But the long line of masquerades, preceded of a pillar of five, began to parade under the balcony to the bewilderment deafening of music and flageolets.

296. El cor de les tenebres / Hearth of the darkness

........................Il·lustració: Angel Mateo Charris

..........

Remuntar aquell riu era retrocedir als primers orígens del món, quan la vegetació s'anava atapeint damunt la terra i els grans arbres eren els reis.

....

Going up that river was like travelling back to the earliest beginnings of the world, when vegetation rioted on the earth and the big trees were kings.

Joseph Conrad