16 de març 2010

Imatge i fragment


Amparo está inmóvil, con los brazos a la altura de la cabeza, petrificada por el pánico, cerrando los ojos en una contracción de todas sus facciones, abriéndolos de vez en cuando para mirar hacia abajo y ver que la tortura no ha acabado, que el horror sigue fluyendo a su alrededor. En realidad, lo que la rodea, a la altura de sus caderas, no es más que una profusión, una abundancia tal vez excesiva, un oleaje de lomos curvos y ondulantes, en los que se marcan unas vértebras. Pero las aguas, en su avance, las aguas pardo-grisáceas, se abren y rodean a la aterrorizada mujer sin apenas tocarla.
Fin, David Monteagudo
Acantilado
Pàg. 290

12 de març 2010

Divendrinalla



Novel·la nordamericana.

10 de març 2010


Un llibre és capaç de tratocar l'ordre de les coses dins el cap d'una persona, cal, però, que  hi hagi alguna cosa dins el cap abans de començar  la lectura.
.
Rien de tout, oú la conséquence,
Solange Marriot (Editions du Midi, Paris)

05 de març 2010

Divendrinalla

Literatura alemanya.

02 de març 2010

Barcelona, 2 de març de 1974, 9:40 del mati.








"És projectant-nos en el futur,
sentint el pes del present,
on radica la nostra raó d'ésser..."

Salvador Puig Antich
La Model de Barcelona, desembre de 1973,
fragment d'una carta escrita per a la seva germana Marçona

01 de març 2010

Compra compulsiva

Sobrecoberta
Coberta

Sé que algun dia o altre em compraré un e-reader, espero, però, que mai deixin de fer llibres en paper, una coberta i una sobrecoberta tan boniques com les d'aquest llibre no les tindrà  el llibre electrònic.
Vacío perfecto, d'Stanislaw Lem
Impedimenta

26 de febrer 2010

Divendrinalla

Literatura catalana

19 de febrer 2010

Divendrinalla

Literatura catalana.

17 de febrer 2010

Paraula proposada: Jardí

L'esclat de la primavera
Ahir
Petulant, altiva sobre la llarguíssima tija se sap formosa i bella.
- “Demà quan m’obri, elles, les margarides, clavellines, violetes, dàlies; totes m’envejaran.”
Avui
L’Ignasi està trist, s’ha gastat els estalvis de cinc setmanes, quina temptació les boniques  bales blaves! Ara, de la mà de l’àvia, camina capcot cap a l’escola-bressol; el seu primer santjordi junts i no li podrà regalar la rosa a l’Anna. De sobte sent una dolça flaire, alça els ulls i la veu: una roja poncella retallada sobre el cel blau. Tzaaaaaaaàs!

Al jardí, protegides darrera la tanca, cap flor se’n recorda de la rosa.