16 d’abril 2009

Haikús de la batalla final

X
...Àngels de marbre:
...ocells de cementiri
sense parpelles.
mirades etiquetades

6 comentaris:

Josep M. Ferrer ha dit...

Guau, quina bellesa més decadent i més maca. Trobo que la foto s'escau molt pel tipus de blog que tens. Una escultura maquíssima!!! Saps on és?

dijous, 16 d’abril, 2009
òscar ha dit...

Gràcies per aquesta sorpresa!

dijous, 16 d’abril, 2009
núria ha dit...

Josep M
No, no sé on ès, la vaig trobar de casualitat, des de fa molt de temps emmagatzemo imatges relacionades amb llibres,no la recordava fins que no vaig llegir el haikú de l'

Òscar

... havia de ser una sorpresa per més endavant!
Ara ja t'ho puc confessar, m'han agradat molt.
Poesia en estat pur, sense artifici, feia temps que no trobava poesia així.

dijous, 16 d’abril, 2009
òscar ha dit...

Gràcies, Núria, perquè la poesia que faig ara és molt diferent. La foto m'encanta: és la que jo mateix hauria triat per il·lustrar el haikú. I parlant d'escultures de cementiri, Núria i Josep M., potser us agradarà veure això: http://www.youtube.com/watch?v=mX9RXASmrDo

dijous, 16 d’abril, 2009
Wara ha dit...

Forografías similares, preciosas, las he visto de los cementerios de La Recoleta o en el Peri Lachais, pero el Highgate Cemetery de Londres creo que es especialmente misterioso y también mágico.

Ay, y encima voy a tener que sumar los Haikus a mis intereses.

Besos.

divendres, 17 d’abril, 2009
Wara ha dit...

Vaya, he ido a mirar el enlace de Oscar a youtube y mira qué sorpresa: Highgate C.
Se ha confirmado mi opinión.

divendres, 17 d’abril, 2009

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)