18 d’abril 2009

LLegir, una manera de viure


Sempre havia estat una nena tranquil·la, quieta al bressol mentre l’àvia li explicava el conte. La cosa es va complicar quan va començar a caminar. El dia que tocava la Caputxeta no es treia del cap un drap vermell que va trobar; amb la Ventafocs perdia les sabates pel carrer; la Bella Dorment la deixava adormida pels racons; quin tip d’escombrar que es va fer amb la Rateta Presumida; amb el Soldadet de Plom no li van poder treure el tu-tú del damunt i quan a l’escola li van explicar la Blancaneus va deixar de menjar pomes.
A casa ja s’hi havien acostumat, però ara ja fa massa dies que dura la broma.

A qui se li va ocórrer comprar-li El baró rampant???

Col·laboració en el 104é Joc literari del Jesús

3 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcies per la teva participació, una altra vegada.
El dibuix d'Ignasi Blanch dóna molt de joc.

Josep M. Ferrer ha dit...

Ja, ja, ja,... es va pujar a un arbre i ja no hi va voler baixar més!!! Molt bona aquesta entrada. Per cert, aquest llibre sempre m'ha semblat molt màgic. M'agafen ganes de rellegir-lo.

- assumpta - ha dit...

Quin enginy! Que ben trobat!
;)