L'esclat de la primavera
Petulant, altiva sobre la llarguíssima tija se sap formosa i bella.
- “Demà quan m’obri, elles, les margarides, clavellines, violetes, dàlies; totes m’envejaran.”
Avui
L’Ignasi està trist, s’ha gastat els estalvis de cinc setmanes, quina temptació les boniques bales blaves! Ara, de la mà de l’àvia, camina capcot cap a l’escola-bressol; el seu primer santjordi junts i no li podrà regalar la rosa a l’Anna. De sobte sent una dolça flaire, alça els ulls i la veu: una roja poncella retallada sobre el cel blau. Tzaaaaaaaàs!
4 comentaris:
Estava esperant el teu retorn. Espero que tot et vagi bé, NÚRIA. Fins ara no podia entrar al blog perquè només admetia lectors convidats. Un petó i records a l'Eli.
s'atansen els colors de les flors
¡Pues sí que parece próxima la primavera! Como los humanos, las flores a veces se enzarzan en alguna pelea, las rosas con esas espinas parecen más fuertes, y sin embargo nada está asegurado.
Por cierto que esta noche voy a elegir un fragmento de tranquilidad (NewTree lavande). Mañana, o quizá más tarde, que una es golosa, quizá repita con un fragmento de eternidad. Muchísimas gracias, Núria.
Un beso.
Jordi, gràcies per la visita.
Jesús, ja he vist els primers ametllers florits.
Wara, disfruta de la tranquilidad eternemamente.
Publica un comentari a l'entrada