La literatura i les arts plàstiques: dos camins sense camí, dos àmbits a la recerca d'un lloc que els és negat, dos llenguatges a la recerca del silenci. I dos llenguatges que ho són perquè se saben muts. I ve que sovint un se cerca en l'altre; un cerca en l'altre el mirall; s'hi cerca l'ombra; s'hi cerca ombra; s'hi cerca a ell mateix, que és l'ombra. I ve que potser en l'ombra de l'ombra es retroben: entre l'ombra i el mur (entre l'ombra i la llum).
Es va aguantar sobre una cama, contra el genoll va recolzar el taló de l'altra cama, va inclinar-se endavant, va possar-se la mitja enrotllada a la punta del peu, recolzà la punta del peu a la cadira, estirà la mitja amunt del garrot, del genoll i la cuixa, s'inclinà de costat i fermà la mitja a la lligacama.
Sense soroll, amb els llums apagats, els cotxes anaven arribant els uns rere els altres, plens a vessar, carregats a més no poder de maletes i mobles, de cotxes de criatura i gàbies d'ocell, de caixes i paneres de roba, cadascun amb un matalàs fermament lligat al sostre; formaven muntanyes fràgils i semblava que avancessin sense l'ajut del motor, empesos pel seu propi pes al llarg dels carrers en pendent fins a la plaça.
Without noise, with the lights off, the cars kept on arriving ones behind the other ones, brimful, carrying away suitcases and furniture, cars of baby and cages of bird, boxes and baskets of cloth, each with a mattress firmly tied to the ceiling; they formed fragile mountains and it seemed that they advanced without the help of the engine, pushed by its own weight along the streets in slope until the square.