27 de febrer 2009

25 de febrer 2009

354. L'ombra de l'ombra

Sara Mizer
La literatura i les arts plàstiques: dos camins sense camí, dos àmbits a la recerca d'un lloc que els és negat, dos llenguatges a la recerca del silenci. I dos llenguatges que ho són perquè se saben muts. I ve que sovint un se cerca en l'altre; un cerca en l'altre el mirall; s'hi cerca l'ombra; s'hi cerca ombra; s'hi cerca a ell mateix, que és l'ombra. I ve que potser en l'ombra de l'ombra es retroben: entre l'ombra i el mur (entre l'ombra i la llum).

24 de febrer 2009

353. El lector

Dona posant-se les mitjes, Toulouse-Lautrec
Es va aguantar sobre una cama, contra el genoll va recolzar el taló de l'altra cama, va inclinar-se endavant, va possar-se la mitja enrotllada a la punta del peu, recolzà la punta del peu a la cadira, estirà la mitja amunt del garrot, del genoll i la cuixa, s'inclinà de costat i fermà la mitja a la lligacama.
Bernhard Schlink
Trad. Carmen Gala

20 de febrer 2009

18 de febrer 2009

351. Poetes catalans / Catalan poets

Comiat
Ja no sé escriure, ja no sé escriure més.
La tinta m'empastifa els dits, les venes...
-He deixat al paper tota la sang.
Josep Palau i Fabre
Leave
I do not know how to write, I do not know how to write anymore.
The ink smears my fingers, my veins...
- I have left all my blood on the paper.

13 de febrer 2009

11 de febrer 2009

349. Dones / Women

Christine de Pizan (1365 - 1431)
La primera persona que essent escriptora, va aconseguir viure de la seva professió.
Tthe first person who being a writer, achieved to live on her profession.

06 de febrer 2009

348. Divendrinalla / Friday's riddle

Novel·la gràfica
Graphic novel

05 de febrer 2009

347. Suite francesa

Sense soroll, amb els llums apagats, els cotxes anaven arribant els uns rere els altres, plens a vessar, carregats a més no poder de maletes i mobles, de cotxes de criatura i gàbies d'ocell, de caixes i paneres de roba, cadascun amb un matalàs fermament lligat al sostre; formaven muntanyes fràgils i semblava que avancessin sense l'ajut del motor, empesos pel seu propi pes al llarg dels carrers en pendent fins a la plaça.
.
Without noise, with the lights off, the cars kept on arriving ones behind the other ones, brimful, carrying away suitcases and furniture, cars of baby and cages of bird, boxes and baskets of cloth, each with a mattress firmly tied to the ceiling; they formed fragile mountains and it seemed that they advanced without the help of the engine, pushed by its own weight along the streets in slope until the square.
From Suite française, by I. Nemirowsky

04 de febrer 2009

346. De la boira / The fog

És cega; la vergonya de ser-ho la domina.
Perquè no li coneguin fingeix un pas ardit;
més fort que la por, camina que camina...
Les punxes del camí li esqueixen el vestit.
She is blind, the shame of being it dominates her.
So that they do not know it, she feings a bolt step;
stronger than fear, walk and walk...
The thorns of the path tear her dress.