19 de juny 2008

242. L'aparador

Aquesta és la meva col·laboració en el 61è joc literari del Jesús M. Tibau, un text breu sense cap i ni cap m.

C... de badocs!
Drets davant l’aparador, els ulls esbatanats, escrutant-nos. Potser es pensen que a nosaltres ens agraden aquests parracs, aquestes cares, que ens han posat. Apa, que la perruquera… ha quedat descansada, la perruquera!!! La pobre Neus porta unes punxes taronges on no passa el raspall, a l’Alba, la trossa blava la fa gran, vella… jo els pèls de color verd, la boca de bat a bat.
Qualsevol pot pensar:
- Colla de babaues aquestes dones!
En què pensava la poca-solta de la dependenta que ha arranjat l’aparador???

6 comentaris:

el bokabulari ha dit...

I nosaltres encara! Només ens han tallat els braços. Que a la pobre Maria i a la Roser, fixa't...decapitades!!
Més val que calli...que encara acabarem igual que elles:-(

Té la mà Maria - Reus ha dit...

a "lirones" hi ha una i, quina ràbia em faig !!!!

núria ha dit...

Ostres tens raó!! he copiat una versió que encara no estava del tot a punt.
Rectifico.


a mi també me'n has fet de ràbia

:-{}

jordicine ha dit...

Els maniquís són horrorosos, com la roba. Un petó, Núria.

Jesús M. Tibau ha dit...

Moltes gràcies per participar, Núria

Cèlia ha dit...

T'ha quedat de conya!, et felicito.