Tot el que comença ve un dia que s'acaba.
Fa 6 hores
10 de maig 2010
23 d’abril 2010
21 d’abril 2010
Xocolata desfeta
JAN VERMEER*
Un sol fred comença a il·luminar les façanes cremoses de la ciutat, l'aire encara no ha espolsat la son i el silenci regna arreu. S'endevina una silueta que camina, burgés entre burgesos, fa cap als negocis del dia o potser se'n va a prendre una tassa de xocolata preparada per una criada qualsevol, atenta i muda, de gestos lents, precisos, somorts. El groc de les parets comença a fer-se més viu, però les finestres romanen tancades. Hi ha pau i discreció. El burgés abrigat de negre, alenteix en veure al davant una noia jove que sembla esperar-lo a la porta d'una botiga. Va vestida de blanc i de blau, i una còfia blava dissimula també els seus cabells. A cada orella du una petita perla de color de llet. Té un aire modest, quasi absent, i fins i tot quan avança podria semblar que perdura en la immobilitat. Xiuxiueja unes paraules inaudibles, tot acostant-se al burgés, i aquest es desploma lentament per l'empedrat humit.
Es desvetlla més tard, en un llit de llençols d'un blanc trencat, coberts per una flassada espessa amb motius florals carmí i blau d'ultramar. Si no tingués els ulls oberts diríem que dorm, o que acaba de morir, beneït i perdonat. Prop seu, un altre home pareix vigilar-lo tot i que la seva mirada, de fet, es perd en l'infinit, per la finestra de vidres pàl·lids, Porta una capa ampla, bruna i negra i sembla murmurar, ell també. Als llavis du el rastre d'un somriure ara apagat.
Xocolata desfeta Exercicis d'espill
Joan-Lluís Lluís
La Magrana
*És possible fer un pastitx literari d'obres no literàries, en aquest cas, pictòriques? En Joan-Lluís Lluís ho ha intentat i espera haver aconseguit entendre i reproduir una mica l'esperit i l'ambient d'aquest pintor, i transportar-ho per escrit.
16 d’abril 2010
14 d’abril 2010
Xocolata desfeta
MONOVOCALISME*
Anava a Barna, a calar amarga saba calda can Patraxal. Las, al basar amb paracalamarsa fats malvats s'han palplantat. La bàrbara, maca, malcarada, s'atansava: anava a carnaval amb llarga mata dansant, amb arracada a l'ala nasal... Arravatada, va llançar: "Ah! Cassà... Cassà..." M'assaltà amb la navalla nacrada abans amagada; l'alçà, la clavà a ma panxa.
Tard, aclaparat, sagnava al matalàs; arran, l'avatar armat (anava amb llança, amb alabarda, tapat amb casc) clamà: "Xalava, la xavala,a l'atacar?"
Xocolata desfeta Exercicis d'espill
Joan-Lluís Lluís
La Magrana
* El monovocalisme és una variant del lipograma, consisteix a utilitzar una sola vocal en un text en concret.
09 d’abril 2010
07 d’abril 2010
Xocolata desfeta
ENRIC CASASSES
Mandrós faig cap a petrixol
a comprar kif a la bestreta
però la mort com qui no ho vol
riu en clavar-me la banyeta
Joan-LluísLluís
La Magrana
05 d’abril 2010
Concurs de Fotos y Literatura
Sort!
31 de març 2010
Bibliografia
John Steinbeck: Tendre dijous
Maria Antònia Martí Escayol: El plaer de la xocolata
Josep Pla: El carrer estret
Jean-Joseph Serra: Sense anar més lluny
Xavier Míngues: ...Que la punta d'un paraigua
Louis Tracy: Número disset
Joseph Kessel: Bella de dia
Jordi de Manuel: Cabells porpres
Denis Diderot: Les joies indiscretes
Nikolai Gogol: El nas
Stephen King: Ràbia
Brigitte Bardot: Un crit en el silenci
Michel Jacob: Saber caçar
Ruydard Kipling: El llibre de la selva
Agatha Christie: S'anuncia un assassinat
Marià Vayreda: La punyalada
William Faulkner: Mentre agonitzo
Francesc Parcerisas: Dos dies més al sud
Carolina Anderson: Miracle al clínic
Bruno Bettelheim: Sobreviure
Arthur Koestler: El iogui i el comissari
Sant Tomàs d'Aquino: Primera pregunta disputada sobre la veritat
Monika Zgustovà: La dona dels cent somriures
Xocolata desfeta Exercicis d'espill
Joan-Lluís Lluís
La Magrana
26 de març 2010
24 de març 2010
Relat
Em vaig despertar dos dies més tard, a l'hospital. Prop meu, un policia d'uniforme semblava vigilar-me. La seva primera pregunta va ser: "Somreia, mentre us apunyalava?"
Joan-LluísLluís
La Magrana
23 de març 2010
Els dimecres, xocolata desfeta
ECOTAXA, FESTA, DOL
Xecs i ciris de pell
Jo, l'Il·lús Àsil Nu
Mar Galana
238 pàgines
ISBN: 978-84-8264-031-0
Llegeixo que recomanen sense embuts ni pudor la lectura de Xocolata desfeta (Exercicis d'espill) als amants dels jocs de paraules, als lletraferits i als parlants a peu d'obra que gaudeixen, custodien i conreen el català. Jo, amant dels jocs de paraules, lletraferida i parlant a peu d'obra que gaudeixo i conreo el català, també us el recomano. Sense embuts, sense pudor.
A partir de demà, els dimecres, Xocolata desfeta.
Bon profit!
22 de març 2010
Plaers compatibles
PLACERES COMPATIBLES
Amb aquesta foto participo al concurs de fotografia i literatura que organitzen a Libros y Literatura.es
21 de març 2010
Fotografía i literatura
Al blog “Libros y Literatura” organitzen un concurs de fotografía de temática literària, ofereixen un premi consistent en diferents lots de llibres per un valor de 1.200€. A més, només pel fet de votar per la fotografía que prefereixis entraràs automàticament en el sorteig d' un lot de llibres. Si vols saber més detalls i participar entra aquí:
19 de març 2010
16 de març 2010
Imatge i fragment
Amparo está inmóvil, con los brazos a la altura de la cabeza, petrificada por el pánico, cerrando los ojos en una contracción de todas sus facciones, abriéndolos de vez en cuando para mirar hacia abajo y ver que la tortura no ha acabado, que el horror sigue fluyendo a su alrededor. En realidad, lo que la rodea, a la altura de sus caderas, no es más que una profusión, una abundancia tal vez excesiva, un oleaje de lomos curvos y ondulantes, en los que se marcan unas vértebras. Pero las aguas, en su avance, las aguas pardo-grisáceas, se abren y rodean a la aterrorizada mujer sin apenas tocarla.
Fin, David Monteagudo
Acantilado
Pàg. 290
12 de març 2010
10 de març 2010
05 de març 2010
02 de març 2010
Barcelona, 2 de març de 1974, 9:40 del mati.
"És projectant-nos en el futur,
sentint el pes del present,
on radica la nostra raó d'ésser..."
on radica la nostra raó d'ésser..."
Salvador Puig Antich
La Model de Barcelona, desembre de 1973,
fragment d'una carta escrita per a la seva germana Marçona
01 de març 2010
Compra compulsiva
Sobrecoberta
Coberta
Vacío perfecto, d'Stanislaw Lem
Impedimenta
26 de febrer 2010
23 de febrer 2010
19 de febrer 2010
17 de febrer 2010
Paraula proposada: Jardí
L'esclat de la primavera
Petulant, altiva sobre la llarguíssima tija se sap formosa i bella.
- “Demà quan m’obri, elles, les margarides, clavellines, violetes, dàlies; totes m’envejaran.”
Avui
L’Ignasi està trist, s’ha gastat els estalvis de cinc setmanes, quina temptació les boniques bales blaves! Ara, de la mà de l’àvia, camina capcot cap a l’escola-bressol; el seu primer santjordi junts i no li podrà regalar la rosa a l’Anna. De sobte sent una dolça flaire, alça els ulls i la veu: una roja poncella retallada sobre el cel blau. Tzaaaaaaaàs!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
