03 de maig 2008

202. Inici de càntic en el temple


Ara digueu: "La ginesta floreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes."
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és llarg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: "Nosaltes escoltem
les veus del vent per l'alta mar d'espigues".
Ara digueu: "Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d'aquest poble".

Salvador Espriu (1965)

3 comentaris:

menta fresca ha dit...

la vaig veure ahir però la fotografia es tant preciosa que vaig decidir deixarla per avui al mati, despertar amb aquesta imatge i la poesia, no aspiro a mes en el dia d'avui.Gràcies pel petit regal.

Cèlia ha dit...

Preciosa i ben triada. La foto m'ha arribat igualment: roselles i ginesta, m'arriba la seva olor a través de la pantalla!

núria ha dit...

Me'n adono que la primavera ha arribat quan veig florir la ginesta.