10 de juny 2008

234. Plaers compatibles / Compatible pleasures III

La literatura i la primavera s'alien per oferir-nos els seus millors fruits.
The literature and spring combine to give us their best fruits.

6 comentaris:

Jordicine ha dit...

M'encanten les cireres.

Per cert, què en penses de Ruiz Zafón. Jo he acabat de llegir 'El juego del ángel' i, en contra de la majoria de la crítica, m'ha agradat molt. 'La sombra del viento' em va encantar. Els he llegit en castellà perquè és la llengua en què els ha escrit.

Ara estic amb 'El celler', de Noah Gordon (en català perquè no em veig capaç de llegir-lo en anglès).

Els tres pròxims ja estan a la tauleta de nit: 'Un rostre que no es meu' (del teu amic Òscar Palazón), 'Inquisitio, d'Alfred Bosc, i el polèmic 'Les señoretes de Lourdes', de Pep Coll, que és el que ha regalat la Tele per Sant Jordi aquest any.

Perdona per haver-me allargat tant, però avui tinc el día 'rotllo'. Ja ja ja.

Un petó, Núria.

Cèlia ha dit...

Un dels llibres que em va dur la primavera va ser Mil cretins (Monzó). Com enyoro el Quim d'Uf, va dir ell i d' Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury! Tenia aquell punt Pere Calders de finals imprevistos... però reconec la maduresa i el savoir faire, millor dit, écrire del Quim Monzó actual.
Vaig collir alguna cirereta de casa però la pluja i els mixonets han anat fent de les seves...

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

ostres que bons el llibres i que interessants les cireres ;-)

núria ha dit...

JOrdi

Encara no he llegit el Juego del Ángel, em fa una mica de mandra, La sombra em va agradar, és força entretingut, a vegades el problema amb els llibres està en esperar-ne massa. El del Gordon encara em fa més mandra, i això que fa mesos que me'l van regalar i el tinc al prestatge esperant, algú amb bon criteri em va dir que no li sobra res. Un rostre... et sorprendrà, digue'm-en que et sembla si us plau.
Habitualment m'agraden els llibres del Bosch, amb Inquisitio no vaig poder i el vaig deixar a la meitat, potser no era el moment, algun dia el reprendré. Els dos que he llegit del Pep coll m'han agradat, d'aquest n'he sentit opinions diverses.

Cèlia
Hi ha valors que son sempre segurs.
Les cireres son de la masia, les últimes han estat les millors aquest any i amb tanta fulla el ocellets no les han vist.

Menta fresca
Aquests llibres son molt bons, les cireres, totes, sempre son interessants.

O. ha dit...

Núria: gràcies de nou per recomanar Un rostre.

Jordi: espero que t'agradi.

Núria: coneixes el projecte "sorted books"? Deixa-t'hi caure:

http://www.ninakatchadourian.com/languagetranslation/sortedbooks.php

núria ha dit...

Gràcies trapezista, hi he caigut de quatre potes.
Quina me n' has fet, se m'ha girat feina ara :-)