15 de desembre 2008

326. Maruxiña


Non coñecín a ninguén mais tenro, doce e fráxil ca Maruxina.
Pequeniña, cuns entes enormes na punta do narís e dúas trenzas de pelo branco asomando por baixo do pano de cabeza, que sempre lle caía sobre a fronte. Pedía polas portyas e cando recibía a esmola, quedaba un anaco coa man estendida, ollando a moeda en silencio e xa, por fin, fitaba ó benefactor e laiábase, moi seria:
.
- Así nunca saímos de pobres. Mota a mota ninguén chega a rico.
.
Maruxina foi vella sempre, de aí que eu recorde queixándose de que "mota a mota", "peseta a peseta" e "peso a peso" ninguén chega a rico.
Nun mesón na rúa Magdalena hai unha foto moi fermosa de Maruxiña.
Nos ollos candorosos véselle moi ben a perpetua queixa.
Xente da Brétema,
Debuxos e textos da Siro
Mai he conegut ningú tan tendre, dolç i fràgil com la Maruxina.
Menudeta, amb unes enormes ulleres a la punta del nas i dues tenes de cabells blancs sortint per sota el mocador del cap, que sempre li queia sobre la cara. Demanava per les cases i quna rebia almoina, restava una estoneta amb la má estesa, mirant en silenci la moneda i, finalment, miraba el benefactor i es queixava, seriosa:
.
-Així mai sortirem de pobres. Mica en mica ningú arriba a ric.
.
La Maruxiña sempre va ser vella, d'aquí que jo la recordi sempre queixant-se que "mica en mica", "peseta a peseta" i "céntim a céntim" ningú arriba a ric.
En una taberna del carrer Magdalena hi ha una foto molt bonica de la Maruxiña.
En els candorosos ulls s'albira clarament la perpetua queixa.

3 comentaris:

Galderich ha dit...

Un text molt poètic i ple de raó. Si el comparem amb els bancs i les seves martingales actuals, quanta raó que té la Maruxiña! Per fer-te ric has d'anar de milió en milió...

Jordicine ha dit...

Un personatge curiós, aquesta Maruxina. Un petó, Núria.

Wara ha dit...

Mi pobre Maruxiña, si viera que volvemos a contar céntimos seguramente pensaría que volvíamos a los tiempos de los realitos, las motas y los patacones, y vaya susto, tantos años después y descubrir que tampoco se haría rica.

Besos.