D’uns dies ençà, a la vella casa de la cantonada s’hi veu moviment. Què bé!! Veïns nous. Ha arribat un cotxe i han començat a descarregar mobles. Una calaixera, una taula i un parell de cadires, un llit de matrimoni i… un ordinador amb un petit trapezista al damunt?? Està contenta, feia tant de temps que la casa estava buida. Ara posen una bústia al costat de la porta, és bonica, de color vermell amb un viu d’un verd viu. A veure que hi diu… ostres!!! Quina lletra més petita… Jesús Tidau?? No, a veure … Jesús Ti… Jesús Tibau!!!! Ei! Jo també em dic Tibau!! Ning! Nang! Ning! Nang!!
En Jesús, de la plaça estant, aixeca els ulls enlaire i, somrient, mira com gira la campana.
- M’agradarà viure aquí, m’agrada el so d’aquesta campana!
.........................
Few days ago, in the old house of the corner something is happening. Wow!! New neighbours have arrived. A car has stopped and they have unloaded furniture. A chest of drawers, a table and a pair of chairs, a double bed and... a computer with a small trapeze artist?? She is happy; for a long time the house has been empty. Now they put a mailbox beside the door. It’s red with an edging of bright green, so cute!! Let’s go to see what it says... shit! What a small letter... Jesús Tidau?? No, look again... Jesús Ti... Jesús Tibau!!!! Oh! My name is also Tibau!! Ning! Nang! Ning! Nang!!
Jesús, in the square, raises his eyes and, with a smile in his face, looks at the bell that’s pealing.
- I will like living here; I love the sound of this bell!
2 comentaris:
Els veins de la porta del costat de casa meva són de Cervera. Un petó, Núria.
Aquest veí no crec que mai arribi a fer el trasllat.
Publica un comentari a l'entrada